La Guerra Civil Espanyola, amb inici al 17 de juliol de 1936 i final l'1 d'abril de 1939, va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat durant el transcurs de les dècades anteriors.
La guerra va ser iniciada amb un alçament militar el 17 de
juliol de 1936 a Melilla, que el dia després es va estendre per tot arreu de
l'Estat Espanyol. Santiago Casares, el president va ser substituït per José
Giral, qui va ordenar el repartiment d'armament entre la població civil.
Les tropes de l'exèrcit africà van creuar l'estret de
Gibraltar i es van unir a les del general Queipo de Llano a Sevilla, i al
mateix temps, el seu ràpid avanç els va permetre contactar amb l'exèrcit del
Nord, comandat pel general Mola.
El general Francisco Franco va llançar una ofensiva en el
front d'Aragó, el maig de 1938 per arribar al Mediterrani i dividir el
territori dominat pels republicans, objectiu aconseguit amb l'ocupació de
Vinaròs el mes d'abril. La reacció republicana va ser una ofensiva sobre la
línia de l'Ebre, que significa la campanya més llarga i sagnant de la guerra
civil. La batalla de l'Ebre va acabar amb la derrota de l'exèrcit republicà i
va deixar camí lliure per l'ocupació franquista de Catalunya ; fet que va
precipitar la fi de la guerra. Franco la va donar per acabada l'1 d'abril
de 1939, tres dues després que el coronel Segismundo Casado lliurés Madrid.
La rereguarda nacional va tenir una direcció política i
militar molt més centralitzada , va ser molt més efectiva i va patir una
repressió que va seguir fins la dictadura franquista contra els moviments de
l'esquerra, la cultura i la llengua gallega, basca i catalana.
L'exili republicà espanyol es refereix al conjunt de
ciutadans de l' Estat Espanyol que durant la Guerra Civil Espanyola de 1936 a
1939 i la immediata postguerra es van veure forçats a abandonar el territori i
desplaçar-se a altres països per motius ideològics i de consciència o per temor
a les represàlies per part del bàndol vencedor i del règim polític autoritari
instaurat a Espanya, i que van romandre a l'estranger fins que l'evolució de
les circumstàncies internes del país els va permetre tornar gradualment, encara
que van ser molts els que finalment es van integrar en les societats que els
van donar refugi, contribuint al seu desenvolupament en alguns casos destacats.
Una gran part dels primers refugiats, fins a 440.000 a
França segons un informe oficial de març de 1939, van haver d'afrontar
inicialment condicions de vida molt dures, que es van agreujar com a resultat
de l'esclat de la Segona Guerra Mundial i encara que molts d'ells van
aconseguir tornar en els anys 1940, l'exili republicà "permanent" va
quedar constituït per unes 220.000 persones de les quals moltes eren
ex-combatents, polítics o funcionaris compromesos directament amb la causa
republicana, però entre les quals hi havia també milers de parents i civils,
juntament amb un nombre significatiu de nens, intel·lectuals, personalitats de
la cultura i artistes, científics, docents, i persones de professions
qualificades, la qual cosa va suposar un condicionant més en les conseqüències
del conflicte en el procés de reconstrucció del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada