
En Roc començà parlant sobre la seva iniciació a
l’escriptura. Va ser cap a l’edat dels alumnes que van atendre a la xerrada
quan el sabadellenc s’interessà per la literatura escrita; és a dir, als quinze
anys. La seva àvia li mostrà dos llibres, un dels quals li va dir que no
l’havia de llegir. En Roc, com qualsevol adolescent de la seva edat, va voler
portar la contrària i per tant, se’l va llegir. El llibre tractava especialment
el tema de les guerres i els camps de concentració, i més concretament de la
Guerra Civil Espanyola. Arrel d’això, el jove Roc investigà sobre aquests fets
històrics que van regnar en durant un temps en la història passada del país.
Preguntà tant a familiars com a coneguts per informar-se’n al màxim, va voler
conèixer tots i cada un dels detalls que envoltaven l’ambient de l’època.
Gràcies a la seva recerca, Casagran ha pogut reflectir-ho a la novel·la Ara
que estem junts, lectura dels alumnes i principal causa de la xerrada que
es va dur a terme.
Un dels principals motius de la seva fascinació per
l’escriptura és, segons el propi Roc, la llibertat que un té en el moment d’escriure.
“Quan un escriu, se sent Déu, pots fer el que vols amb qui vols i de la manera
que vols”, afirmava l’autor català. “Tu tries el que escrius i ho decideixes
tot. Però un cop deixes d’escriure te n’adones que tornes a ser algú normal”.
En Roc aclarí també que la seva motivació per escriure no té cap mena de
relació amb els diners, ja que els guanys que un en treu són més aviat
escassos.
L’escriptor defensa en tot moment, tant en la conferència
com en el propi llibre Ara que estem junts, que l’escriptura és el
que ens fa no morir i deixar una font de cultura i aprenentatge pels que venen
en un futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada