Wikipedia

Resultats de la cerca

Visita de Roc Casagran


El passat dimarts 12 de gener els alumnes de 4t d'ESO del IES Bisbe Sivilla van tenir el privilegi de rebre la visita de l’autor del llibre que prèviament havien llegit, Roc Casagran, l'escriptor de la novel·la Ara que estem Junts. Durant la conferència, d’aproximadament una hora de durada, es van tractar diferents temes relacionats amb el llibre.
En Roc començà parlant sobre la seva iniciació a l’escriptura. Va ser cap a l’edat dels alumnes que van atendre a la xerrada quan el sabadellenc s’interessà per la literatura escrita; és a dir, als quinze anys. La seva àvia li mostrà dos llibres, un dels quals li va dir que no l’havia de llegir. En Roc, com qualsevol adolescent de la seva edat, va voler portar la contrària i per tant, se’l va llegir. El llibre tractava especialment el tema de les guerres i els camps de concentració, i més concretament de la Guerra Civil Espanyola. Arrel d’això, el jove Roc investigà sobre aquests fets històrics que van regnar en durant un temps en la història passada del país. Preguntà tant a familiars com a coneguts per informar-se’n al màxim, va voler conèixer tots i cada un dels detalls que envoltaven l’ambient de l’època. Gràcies a la seva recerca, Casagran ha pogut reflectir-ho a la novel·la Ara que estem junts, lectura dels alumnes i principal causa de la xerrada que es va dur a terme.
Un dels principals motius de la seva fascinació per l’escriptura és, segons el propi Roc, la llibertat que un té en el moment d’escriure. “Quan un escriu, se sent Déu, pots fer el que vols amb qui vols i de la manera que vols”, afirmava l’autor català. “Tu tries el que escrius i ho decideixes tot. Però un cop deixes d’escriure te n’adones que tornes a ser algú normal”. En Roc aclarí també que la seva motivació per escriure no té cap mena de relació amb els diners, ja que els guanys que un en treu són més aviat escassos.

L’escriptor defensa en tot moment, tant en la conferència com en el propi llibre Ara que estem junts, que l’escriptura és el que ens fa no morir i deixar una font de cultura i aprenentatge pels que venen en un futur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada